login
Inicia sessió

register
Registra't

Joves

Documentació i criteris de prioritat

Juntament amb la sol·licitud de preinscripció (o de la sol·licitud que s'ha enviat per Internet) cal presentar, en el termini establert, la documentaciósegüent:

a) Documentació identificativa

  • Si l'alumne o alumna és menor d'edat:
    • Original i fotocòpia del llibre de família o altres documents relatius a la filiació. Si està en situació d'acolliment, la resolució d'acolliment del Departament de Benestar Social i Família.
    • Original i fotocòpia del DNI de la persona sol·licitant (pare, mare o tutor/a o guardador/a de fet) o de la targeta de residència on consta el NIE si es tracta de persones estrangeres.
    • Original i fotocòpia del DNI de l'alumne o alumna.
    • Original i fotocòpia de la TSI (targeta sanitària individual). Si no se'n disposa el Departament d'Ensenyament consultarà el codi CIP de la targeta sanitària individual al CatSalut.
  • Si l'alumne o alumna és major d'edat:
    • Original i fotocòpia del DNI de l'alumne o alumna o de la targeta de residència on consta el NIE en el cas d'alumnat estranger.
    • Original i fotocòpia de la TSI (targeta sanitària individual). Si no se'n disposa el Departament d'Ensenyament consultarà el codi CIP de la targeta sanitària individual al CatSalut.
  • En els dos casos anteriors, i de forma extraordinària, les dades d'identificació o de filiació de l'alumnat estranger també es poden acreditar amb el document d'identitat, el passaport o el llibre de família del país d'origen.


b)
Documentació acadèmica

Certificació de la qualificació de la prova d'accés o la qualificació mitjana dels estudis que en permeten l'accés.

  • Les qualificacions de la prova d'accés que no es puguin presentar durant el període de preinscripció perquè estan pendents de resolució de reclamacions o altres tràmits oficials es poden aportar fins al 7 de juny de 2013 inclòs. Si no es presenta la qualificació dintre d'aquests terminis, la sol·licitud no s'assigna.
  • En el cas dels alumnes que hagin completat l'etapa d'educació secundària obligatòria, certificació acadèmica de la qualificació mitjana numèrica de l'etapa, o bé, en el cas d'estudis antics, original i fotocòpia de la pàgina 27 del llibre d'escolaritat d'ensenyament bàsic, si hi apareix la qualificació mitjana de l'etapa en forma numèrica.
  • Si l'alumne o alumna encara cursa els estudis en el moment de presentar la sol·licitud d'admissió, certificació de la qualificació mitjana dels cursos d'aquests estudis ja avaluats definitivament.
  • En el cas dels alumnes que han superat la prova d'accés a la universitat per majors de 25 anys en l'any actual, còpia impresa de la consulta dels resultats a través del web corresponent.


Les sol·licituds s'ordenen d'acord amb la qualificació mitjana dels estudis o la qualificació de la prova que permeten l'accés al cicle.

Per als alumnes que accedeixin mitjançant la via d'ESO o estudis equivalents (FP1 o 2n de BUP), es fa una reserva de places del 80%. Per als alumnes que accedeixin via prova d'accés o que tenen exempció total d'aquesta prova, curs específic d'accés o que tenen altres titulacions que en permeten l'accés es fa una reserva de places del 20%. Si en presentar la sol·licitud l'alumne encara no ha completat els estudis que permeten accedir-hi, es considera la qualificació mitjana de tots els cursos dels estudis que permeten accedir-hi, llevat del que està cursant. Si la qualificació de la prova d'accés no és numèrica, es considera que és un 5.

Si per una de les vies d'accés no s'ocupen totes les places que li corresponen, les places queden disponibles per als alumnes que procedeixin d'altres vies.

A cada sol·licitud se li assigna de manera aleatòria un número que serveix per ordenar-les en cas que es produeixi empat després d'aplicar els criteris exposats. L'ordenació de les sol·licituds afectades per situació d'empat es fa per sorteig públic.

Si un centre ofereix un mateix nivell d'un cicle formatiu en torn de matí i en torn de tarda, l'oferta, les peticions i l'admissió es faran tenint en compte el torn.

En el procés extraordinari de preinscripció i matrícula al setembre, les persones presentaran la sol·licitud en paper al centre escollit i per al cicle i torn escollit. En la sol·licitud només es podrà demanar plaça a un centre.

Els participants acreditaran els requisits d’accés, i la qualificació de la prova o dels estudis que els donen dret a l’accés, amb la documentació establerta per a la preinscripció ordinària. Per acreditar que s’ha pres part en el procés de preinscripció ordinari cal presentar& la còpia de la sol·licitud corresponent.

El centre assigna les places, en primer lloc, a les persones que han participat en el procés de preinscripció ordinari, i en segon lloc als qui no hi han participat.

Per als participants en el procés ordinari l'assignació de places es fa tenint en compte la nota al·legada. En cas d’empat es prioritzaren les sol·licituds de qui tenia els requisits acadèmics en la convocatòria ordinària, i si encara persisteix l’empat i no s'ha aportat la nota global de l’ESO, s’utilitza aquesta nota.

Per a les persones que no han participat en la preinscripció ordinària s’assignaren seguint els mateixos criteris, tenint en compte les prioritats i la nota al·legades.

Comentaris (0)08-04-2013 23:09:17Formació professional

Calendari dels CFGM (GRAU MIG)

  • Publicació de l'oferta: 10 de maig del 2013.
  • Preinscripció:
    • Presentació de sol·licituds: del 13 al 24 de maig de 2013, ambdós inclosos.
    • Es pot enviar la sol·licitud per Internet fins a les 24 hores del dia 23 de maig de 2013.
    • Les qualificacions de les proves d'accés als cicles formatius s'han de presentar durant el període de preinscripció, juntament amb la sol·licitud. Si no es poden presentar durant aquest període perquè estan pendents de resolució de reclamacions o altres tràmits oficials, es podran presentar fins al 7 de juny de 2013 inclòs.
  • Publicació de les llistes de sol·licituds amb la puntuació provisional: 4 de juny de 2013.
  • Sorteig públic per determinar l'ordenació de sol·licituds: 5 de juny de 2013 a les 11 hores, als serveis centrals del Departament d'Ensenyament. El resultat es difon a partir de les 12 hores.
  • Termini per presentar reclamacions: 5, 6 i 7 de juny de 2013.
  • Publicació de les llistes de sol·licituds amb la puntuació definitiva: 12 de juny de 2013.
  • Publicació de l'oferta final: 25 de juny de 2013.
  • Publicació de les llistes d'alumnes admesos: 28 de juny de 2013.
  • Matrícula:
    • Període de matricula per als alumnes preinscrits amb plaça a cicles formatius de grau mitjà de formació professional: de l'1 al 9 de juliol de 2013, ambdós inclosos.
  • Procés extraordinari de preinscripció i matrícula:
    • Difusió de centres i cicles amb vacants: 6 de setembre de 2013
    • Presentació de sol·licituds al centre: 9 i 10 de setembre de 2013

* Publicació al centre de les sol·licituds de persones admeses i matrícula: 12 i 13 de setembre de 2013

Comentaris (0)08-04-2013 23:05:51Formació professional

Obesitat

Què és?

L'obesitat és una malaltia crònica causada per factors diversos, tant genètics com ambientals, que es caracteritza per una acumulació excessiva de greix al cos. No és pas un simple problema estètic, sinó que representa una veritable amenaça per a la salut, tant física com psíquica.

Quines en són les causes?

A banda la predisposició genètica, també hi ha factors socioculturals que ens poden dur a un excés de pes: els estils de vida sedentaris i els mals hàbits alimentaris (menjars ràpids i desequilibrats, precuinats o amb massa calories, o bé irregularitats en els horaris dels àpats) en són les causes principals. També hi pot influir l'educació familiar.

Planta-hi cara amb seny i voluntat

Si has de perdre quilos perquè tens sobrepès o obesitat, malfia't dels productes miraculosos i de les dietes màgiques; demana consell al metge de capçalera o a un especialista en nutrició. Et faran una proposta dietètica personalitzada i t'acompanyaran en el procés per a aprimar-te. Alhora, hauràs de fer més activitat física, sempre tenint en compte les teves possibilitats. Si estàs convençut dels beneficis que n'obtindràs, el procés et resultarà més fàcil. Amb un pes adient a la teva constitució, et trobaràs molt més bé; no en tinguis cap dubte.

Comentaris (0)08-04-2013 22:46:41Salut

Vigorèxia

Què és?

Els vigorèctics tenen una obsessió tan gran per l'aspecte físic que es passen matí i tarda al gimnàs, es miren sempre al mirall i mai no es troben satisfets amb el seu cos. Només volen desenvolupar la massa muscular. Per això, a més de dedicar-se compulsivament a l'exercici físic, també modifiquen l'alimentació i poden arribar a prendre fàrmacs dopants. La vigorèxia, les associacions mèdiques internacionals no la reconeixen com a malaltia.

Quines en són les causes?

Sembla que els vigorèctics tenen una predisposició genètica als comportaments obsessius i compulsius, però també hi intervenen factors socioculturals, com ara la influència dels mitjans, que presenten l'home fort i atlètic com a model de salut i d'èxit social i sexual. Per una altra banda, les persones amb vigorèxia comparteixen trets individuals: baixa autoestima, nivell alt d'autoexigència i poca tolerància a la frustració.

Té solució

Si creus que tens vigorèxia o bé saps d'algú que en tingui els símptomes, no t'alarmis: té solució, però amb ajut professional. Vés a veure el metge de capçalera perquè t'orienti. Si et diagnostiquen vigorèxia hauràs de seguir un tractament amb un equip mèdic multidisciplinari per arribar a restablir uns hàbits alimentaris saludables i deixar de desviure't per la cura del cos.
Comentaris (0)08-04-2013 22:45:23Salut

Bulímia

Què és?

La bulímia és un trastorn mental i de comportament. La persona bulímica és incapaç de dominar l'impuls de menjar desmesuradament i d'amagat, però després el sentiment de culpa l'empeny a vomitar, a abusar de productes dietètics i a seguir dietes restrictives per no augmentar de pes. A diferència d'un anorèctic, el malalt de bulímia sembla tenir salut, cosa que fa més difícil de detectar-la. De casos de bulímia n'hi ha sobretot entre noies adolescents, però els darrers anys ha augmentat el nombre de nois afectats.

Quines en són les causes?

Se sap que hi ha una predisposició genètica, però hi intervenen més factors: per una banda, la pressió social i dels mitjans que indueix els joves a estar prims i a associar una estètica determinada amb l'èxit i la felicitat. Per una altra, hi ha tot de factors individuals, com ara la manca d'autoestima, molta autoexigència o poca tolerància a la frustració. Sovint la bulímia apareix després d'haver seguit dietes sense control mèdic o d'haver tingut anorèxia.

Planta-hi cara

Si creus que ets bulímic o saps d'algú que té els símptomes d'aquesta malaltia, no t'alarmis: té solució, però amb ajut professional. Vés a veure el teu metge de capçalera perquè t'orienti. Si et diagnostiquen bulímia hauràs de seguir un tractament amb un equip mèdic multidisciplinari d'una unitat especialitzada hospitalària o d'un centre privat. També comptes amb grups d'ajuda mútua i associacions contra la bulímia.
Comentaris (0)08-04-2013 22:43:22Salut

Anorèxia

Què és?

L'anorèxia és un trastorn del comportament alimentari molt greu, que afecta generalment els adolescents, sobretot noies, però cada vegada hi ha més casos a nois. Els qui en pateixen tenen una preocupació excessiva per la figura, deixen de menjar molts aliments per no guanyar pes i, per molt que s'aprimin, es veuen grassos. Es neguen a mantenir el seu pes dins els límits considerats normals. Tot i així, mai no estan satisfets amb el seu cos i pateixen pànic a guanyar pes o arribar a la obesitat. La seva autoestima és absolutament condicionada per l’opinió sobre el seu cos.

Quines en són les causes?

Els anorèctics no solen respondre a un model de personalitat estereotipat, tot i que no és gens estrany que siguin molt perfeccionistes, insegurs, amb baixa autoestima, un gran sentit del deure i poca tolerància a la frustració. D'una altra banda, se sap que hi ha un component genètic que predisposa a tenir la malaltia quan la persona fa règims inadequats i comença a perdre pes. També hi té molt a veure la influència dels mitjans: el culte als cossos prims i la suposada relació entre estètica, bellesa i èxit.

Te'n pots sortir

Si creus que ets anorèxtic o saps d'algú que ho pugui ser, no t'alarmis: té solució, però amb ajut professional. Vés a veure el metge de capçalera perquè t'orienti. Si et diagnostiquen anorèxia hauràs de seguir un tractament amb un equip mèdic multidisciplinari d'una unitat especialitzada hospitalària o d'un centre privat. També trobaràs grups d'ajuda mútua i associacions contra l'anorèxia.
Comentaris (0)08-04-2013 22:40:32Salut

Consells i recomanacions per prevenir l'alcoholisme

CONSELLS I RECOMANACIONS

* Procureu beure menys, i si pot ser, per sota dels nivells de risc.

* Coses que poden ajudar a no veure en excés són: alternar el consum de vegudes no alcohòliques, beure a petits glops.

* Si heu begut, no conduïu.

* Amb l'alcohol, qui més l'aguanta, té més risc de patir-ne problemes com la dependència.

* Si una persona entra en coma etílic;

- No se li ha de donar alcohol.

- S'ha d'intentar tranquil·litzar-la perquè pot estar agressiva.

- Si està inconscient, se l'ha de mantenir amb el cap de costat perquè si vomita, es pot empassar el seu propi vòmit.

- S'ha d'abrigar a la persona, perquè si no, podria morir.

- Cal portar-la a un servei mèdic o trucar a una ambulància.

Comentaris (0)08-04-2013 11:05:20Drogues i alcohol

Què és l'alcoholisme?

L'alcoholisme és una malaltia crònica caracteritzada per la dependència física i psíquica de l'alcohol etílic.

La principal diferència amb altres drogues és que l'alcohol és legal, de fàcil disponibilitat i de consum, en forma moderada, associat al lleure i la convivència. Per tot això la persona afectada per l'alcoholisme o que està essent rehabilitada, té grans facilitats per persistir o tornar a l'addicció alcohòlica.

La persona afectada per l'alcoholisme no necessàriament ha d'arribar a l'estat d'embriaguesa, sinó que es troba en un estat continuat de dependència de l'alcohol que perjudica la seva salut psíquica i física.

Símptomes i signes de l'alcoholisme

  • Trastorns físics: en fetge,pàncrees, gastrointestinals, cardiocirculatoris i metabòlics.
  • Trastorns de conducta: com violència, ansietat, absentisme laboral, marginació de la societat.
  • Síndrome d'abstinència: tremolor i intranquil·litat.
  • Tractament

  • Farmacològic: Hi ha medicaments.

  • Psicològic: a través de psicoteràpia professional i grups d'ajuda com l'associació alcohòlics anònims.

Comentaris (0)08-04-2013 11:01:34Drogues i alcohol

Què és la drogadicció?

La drogoaddicció és una malaltia que s'origina en el cervell de l'ésser humà, i es caracteritza per la seva llarga durada, és creixent, repetitiva i amb moltes recaigudes.
És l'ús indegut de qualsevol tipus de drogues amb altres fins i no els inicials que s'han prescrit, quan existeix una prescripció mèdica.
És una dependència psíquica, en la qual l'individu sent la necessitat de consumir droga.
La droga està relacionada amb el buit interior, solitud, inadaptació, avorriment, inconformitat, falta d'amor, la por a viure, etc.
La drogoaddicció causa problemes físics, psicològics, socials i financers.
La drogoaddicció és un estat psíquic i de vegades físic causat per la interacció entre un individu i una droga. Caracteritzat per alteracions del comportament, i altres reaccions que creen un impuls de prendre una droga en forma constant o periòdica amb la finalitat d'experimentar els seus efectes psíquics.
L'addicte seguirà sent un addicte tota la vida, és a dir, que l'individu es rehabilita per poder viure sense consumir la droga i, d'aleshores, aquest serà un addicte en remissió, no estarà usant la droga, però per mantenir-se en aquest estat d'abstinència no podrà baixar la guàrdia.
La drogoaddicció en el nostre temps
Extensament difosa en els últims anys, la drogoaddicció és una malaltia estimulada per grans interessos econòmics de persones que sense escrúpols danyen a persones innocents i en la nostra època és molt conegut el mitjà com "narcotráficocantes", sovint amb la complicitat de funcionaris del govern que comparteixen els beneficis.
La víctimes són sobretot els joves que, rebel · lats contra una societat injusta que rebutgen, per la violència intrafamiliar, la manca de recursos econòmics, sense estímuls laborals, culturals, socials que proporcionin les ganes de viure, opten per refugiar-se en la droga perquè per ells és agradable evadir, oblidar i escapar de la realitat.
La droga està associada amb el buit interior, el tedi, avorriment, disconformitat, inadaptació, soledat, manca afectiva, la por a viure. Però aquests factors no són mer producte d'una predisposició individual, sinó la conseqüència de la crisi que tota la societat suporta quan es llisca sobre un desequilibri estructural. Per ocupar-se de la droga, doncs, caldria analitzar les condicions de la família, l'escola,
el treball, la cultura, el temps lliure, les relacions socials, etc.
Els factors prefe disponentes i condicionants de la drogoaddicció s'han de buscar en el marc social, així com en la família, la infància, la relació amb els pares, els amics, la classe de criança i educació, les possibilitats laborals, però el factor desencadenant pot ser una crisi vital, com una pèrdua familiar, o la impossibilitat d'aconseguir una feina, fins i tot per no tenir l'amor que ells volen. El problema d'identitat que caracteritza a l'adolescència pot ser el detonant que incita cap a la droga.
En molts casos pot començar per simple curiositat, el desig d'experimentar, per pressió d'amics, com un episodi de valentia, com desafiament al risc i al prohibit. Però darrere d'una actitud circumstancial caldrà buscar les causes profundes que porten a drogar.
La recuperació de l'addicte és possible quan s'aconsegueix conquistar la seva voluntat perquè s'ajudi a si mateix, a part de comptar amb la natural solidaritat del grup familiar.
La rehabilitació del jove per a una cura de desintoxicació és només una part del tractament, ja que l'essencial és revertir les causes del mal. No ens referim a les causes íntimes, és a dir, al marc general d'una societat injusta i corrupta basada en el lucre i en l'explotació del treball, perquè això escapa nostres possibilitats individuals, sinó a les motivacions directes, a la intervenció de la família i l'estímul de les idees, perquè el jove es realitzi com a persona.
Què són les drogues?
Són substàncies el consum pot produir dependència, estimulació o depressió del sistema nerviós central, o que donen com a resultat un trastorn en la funció del comportament o de l'ànim en l'individu.
És tota substància capaç d'alterar l'organisme i la seva acció psíquica l'exerceix sobre la conducta, la percepció i la consciència. La dependència de la droga és el consum excessiu, persistent i periòdic de tota substància tòxica.
La paraula drogues contemplat des d'un punt de vista estrictament científic és principi actiu, és a dir, matèria primera. En aquest sentit droga pot comparar formalment dins de la farmacologia i dins de la medicina amb un fàrmac, és a dir, que droga i fàrmac poden utilitzar com a sinònims. Els fàrmacs són un producte químic utilitzat en el tractament o prevenció de malalties. Els fàrmacs poden elaborar-se a partir de plantes, minerals, animals, o mitjançant síntesi.
Un altre concepte és que les drogues són substàncies prohibides, nocives per a la salut, de les quals si s'abusa porta en alguna forma un perjudici individual, familiar i social.
El problema aquestes substàncies és que actuen, ja que totes aquestes drogues tenen un component bàsic en l'organisme que és el sistema nerviós central, que és l'estructura més delicada i més important que té l'ésser humà, i si aquestes substàncies actuen sobre aquestes estructures les danya, les perjudica i indubtablement constitueixen un element greu i perillós per a la societat, per a la persona en si.
Comentaris (3)07-04-2013 23:21:42Drogues i alcohol

L'enamorament

L’amor és una emoció positiva d’afinitat entre les persones. L’amor és estimar; estimar és tenir cura d’un mateix i dels altres a partir del respecte. S’interpreta com un sentiment que es relaciona amb l’afecte i que produeix una sèrie d’emocions, experiències i actituds.

L’enamorament és un estat emocional molt intens que provoca sentiments cap a una persona: alegria, desig intens d’intimitat i unió física, desig que ens correspongui, por que no li agradem... Pensem tot sovint en la persona de qui estem enamorats i això interfereix en la nostra activitat normal: perdem la concentració; en veure-la sentim nerviosisme, se’ns accelera el cor, tenim ganes d’estar junts tot el dia i la idealitzem: només li veiem els trets positius de forma molt subjectiva. L’estat d’enamorament ens pot dur a confondre els sentiments per confiar amb excés en aquesta persona. La situació no sempre és ideal: pot ser, per exemple, que no ens correspongui amb el respecte i l’afecte que ens mereixem com a persones.

L’amistat és una relació afectiva entre dues persones o més. L’amistat es dóna en diferents etapes. L’amistat sorgeix amb les persones amb qui tenim inquietuds semblants. Hi ha amistats que neixen als pocs minuts de relacionar-nos-hi i altres que triguen anys a fer-ho. Hi ha amistats que duren tota la vida.
L’amistat es demostra amb la preocupació per l’amic o l’amiga, i amb l’interès pel seu benestar i pels seus problemes. Per això, procurem reunir-nos, comunicar-nos o conviure amb els nostres amics. Un amic o una amiga és la persona que hi és en tot moment, la que ens escolta, ens anima, i ens ajuda si estem decaiguts.

Comentaris (0)07-04-2013 20:03:48Sexe

Les primeres vegades

Tots tenim desig d'estimar i de ser estimats. Però a l'adolescència apareix la necessitat de compartir, de provar, de canviar el tarannà de les nostres relacions. L'impuls sexual es manifesta amb força, ens sentim atrets sexualment per altres persones i nosaltres també ens convertim en objecte de desig d'algú.

Existeix un ventall de possibilitats dintre de les relacions sexuals compartides però generalment parlem de “primeres vegades” quan ens referim a l’inici de les relacions sexuals amb penetració.

La veritat és que tots tenim ganes, un dia o altre, de compartir la nostra sexualitat i de gaudir-ne. Els missatges que hem rebut al llarg del nostre creixement i les experiències viscudes incidiran força en la manera d'entendre i viure les relacions sexuals.

Però, quan és el moment? Això caldrà descobrir-ho un mateix, valorant si ho desitges realment, si et sents preparat i de si has trobat la persona amb la que vols compartir aquestes relacions.

No hi ha normes sobre l'edat per començar, sempre que les dues persones ho decideixin lliurement. És important fer el pas de les relacions sexuals compartides perquè tu ho vols, i no perquè t'ho demani un altre, o perquè els teus amics ja tinguin relacions.

L'amistat, l'amor, la comunicació amb la parella i el respecte mutus poden ajudar a prendre aquesta decisió i a saber si realment es desitja iniciar aquest tipus de relacions. Comentar-ho amb algú amb qui tingueu confiança, si teniu el costum de parlar de les vostres coses, pot ajudar quan es tenen dubtes. De tota manera, com dèiem abans, cadascú haurà de prendre la decisió quan se senti preparat.

En les primeres relacions sexuals compartides, sovint els sentiments i les vivències són contradictòries, i poques vegades responen a les nostres expectatives. Molts cops fer l'amor es relaciona amb imatges que representen grans plaers i resultats amorosos i sexuals impressionants. Normalment, serà necessari un temps per aprendre a fer millor l'amor, a estimar millor, a donar i a rebre amb més intensitat. De fet, en la sexualitat i en les relacions sexuals, l'aprenentatge no s'acaba mai.

Moltes vegades, haver compartit relacions de "petting" —on hi ha jocs sexuals i carícies, però sense penetració— pot ajudar a iniciar les relacions a poc a poc, i així anar descobrint com reacciona el nostre cos al plaer, quines coses són les que ens agraden més i quines menys..., i d’aquesta manera també conèixer la parella. La comunicació i poder parlar amb l’altre del que sentim, de les nostres pors i dubtes, encara que no sempre és fàcil fer-ho, ens pot ajudar molt en les relacions.

Comentaris (2)07-04-2013 18:32:35Sexe

Formació professional

esquema_educacio_banner.png

Comentaris (0)07-04-2013 17:27:58Formació professional

Anticonceptius

Els anticonceptius permeten gaudir de la sexualitat, però s'ha de tenir en compte que la seva eficàcia varia i depèn del seu bon ús i que només dos d'ells, els preservatius masculins i els femenins, protegeixen de les infeccions de transmissió sexual i i de la SIDA.

No hi ha un mètode ideal per a tothom, sinó que cada persona pot triar quin li va millor segons la seva edat, la seva situació personal, el tipus i la freqüència de les seves relacions, les pròpies creences...

Mètodes de barrera

Són aquells que impedeixen el contacte entre els espermatozous i l'òvul.

  • Preservatiu masculí o condó. Funda molt fina de làtex que es col·loca sobre el penis en erecció abans de la penetració. Al seu extrem tancat sol tenir un petit reservori on es diposita el semen després de l'ejaculació. Es pot comprar a les farmàcies, als supermercats, a les grans superfícies i als dispensadors automàtics.
  • Preservatiu femení. Petita bossa de plàstic fi, però molt resistent, prelubrificada, tancada per un costat i amb una anella flexible que recobreix les parets de la vagina i la vulva. Es ven a les farmàcies i és més car que el preservatiu masculí.
  • Diafragma. Caputxa de làtex o silicona que es col·loca al fons de la vagina i cobreix l'entrada de l'úter. Sempre s'ha de fer servir amb espermaticida. No protegeix de les ITS ni de la SIDA. Cal consultar en un centre sanitari per a la seva prescripció.
  • Espermaticides. Substàncies químiques en forma d'òvuls, gels, espumes o cremes que s'introdueixen a la vagina abans del coit i que lesionen els espermatozous i fan una barrera impedint que aquests passin a l'úter.


Mètodes mecànics

  • DIU (Dispositiu Intrauterí). Petit objecte, que es col·loca a l'interior de l'úter. Funciona dificultant el pas dels espermatozous cap a les trompes, alhora que impedeix la implantació de l'òvul en cas de fecundació. És imprescindible que una visita mèdica o ginecològica per valorar si és indicat ja que normalment no és recomanable per a dones que no han tingut cap embaràs i també cal comprovar que no es té cap infecció.


Mètodes hormonals

Són aquells que alliberen hormones similars a les hormones sexuals femenines. Aquestes van a parar a la sang impedint que els ovaris madurin l'òvul. En no existir ovulació, tampoc és possible la fecundació i, per tant, no pot haver-hi embaràs.

És imprescindible una visita mèdica per a la seva prescripció i per a detectar possibles contraindicacions.

  • Pastilles. Fàrmac que habitualment conté dues substàncies. Existeixen diferents tipus segons la dosis hormonal.
  • L'anell vaginal. Anell de plàstic flexible que es col·loca a la vagina durant 3 setmanes i allibera estrògens per tal d'evitar l'embaràs, però no protegeix de les ITS ni de la SIDA.
  • Pegat setmanal. Fina làmina quadrada que s'enganxa sobre la pell i allibera estrògens que passen a la sang a través de la pell.

Mètodes naturals

Son mètodes que resulten insegurs i poc eficaços i i que es basen en un gran coneixement del propi cos.

  • Coitus interruptus o "Marxa enrere". Consisteix a retirar el penis de la vagina abans de que es produeixi l'ejaculació. És totalment insegur ja que abans de l'ejaculació s'expulsen gotes que contenen espermatozous que poden donar lloc a un embaràs no desitjat.
  • Mètode del calendari. Consisteix a abstenir-se de mantenir relacions sexuals amb penetració durant un període que comprèn, els cinc dies anteriors i els cinc dies posteriors a l'ovulació. El problema és que les dones joves no solen tenir els cicles regulars, per la qual cosa és difícil conèixer el dia exacte de l'ovulació.
Comentaris (1)07-04-2013 16:47:29Sexe

Benvinguts/des!

Hola noi@s, sóc una noia de 19 anys i he creat aquest blog per poder ajudar-vos amb els vostres dubtes, aniré publicant articles del vostre interés.

Comentaris (6)07-04-2013 16:30:43

Pàgines: 123  <>