Els anticonceptius permeten gaudir de la sexualitat, però s'ha de tenir en compte que la seva eficàcia varia i depèn del seu bon ús i que només dos d'ells, els preservatius masculins i els femenins, protegeixen de les infeccions de transmissió sexual i i de la SIDA.
No hi ha un mètode ideal per a tothom, sinó que cada persona pot triar quin li va millor segons la seva edat, la seva situació personal, el tipus i la freqüència de les seves relacions, les pròpies creences...
Mètodes de barrera
Són aquells que impedeixen el contacte entre els espermatozous i l'òvul.
- Preservatiu masculí o condó. Funda molt fina de làtex que es col·loca sobre el penis en erecció abans de la penetració. Al seu extrem tancat sol tenir un petit reservori on es diposita el semen després de l'ejaculació. Es pot comprar a les farmàcies, als supermercats, a les grans superfícies i als dispensadors automàtics.
- Preservatiu femení. Petita bossa de plàstic fi, però molt resistent, prelubrificada, tancada per un costat i amb una anella flexible que recobreix les parets de la vagina i la vulva. Es ven a les farmàcies i és més car que el preservatiu masculí.
- Diafragma. Caputxa de làtex o silicona que es col·loca al fons de la vagina i cobreix l'entrada de l'úter. Sempre s'ha de fer servir amb espermaticida. No protegeix de les ITS ni de la SIDA. Cal consultar en un centre sanitari per a la seva prescripció.
- Espermaticides. Substàncies químiques en forma d'òvuls, gels, espumes o cremes que s'introdueixen a la vagina abans del coit i que lesionen els espermatozous i fan una barrera impedint que aquests passin a l'úter.
Mètodes mecànics
- DIU (Dispositiu Intrauterí). Petit objecte, que es col·loca a l'interior de l'úter. Funciona dificultant el pas dels espermatozous cap a les trompes, alhora que impedeix la implantació de l'òvul en cas de fecundació. És imprescindible que una visita mèdica o ginecològica per valorar si és indicat ja que normalment no és recomanable per a dones que no han tingut cap embaràs i també cal comprovar que no es té cap infecció.
Mètodes hormonals
Són aquells que alliberen hormones similars a les hormones sexuals femenines. Aquestes van a parar a la sang impedint que els ovaris madurin l'òvul. En no existir ovulació, tampoc és possible la fecundació i, per tant, no pot haver-hi embaràs.
És imprescindible una visita mèdica per a la seva prescripció i per a detectar possibles contraindicacions.
- Pastilles. Fàrmac que habitualment conté dues substàncies. Existeixen diferents tipus segons la dosis hormonal.
- L'anell vaginal. Anell de plàstic flexible que es col·loca a la vagina durant 3 setmanes i allibera estrògens per tal d'evitar l'embaràs, però no protegeix de les ITS ni de la SIDA.
- Pegat setmanal. Fina làmina quadrada que s'enganxa sobre la pell i allibera estrògens que passen a la sang a través de la pell.
Mètodes naturals
Son mètodes que resulten insegurs i poc eficaços i i que es basen en un gran coneixement del propi cos.
- Coitus interruptus o "Marxa enrere". Consisteix a retirar el penis de la vagina abans de que es produeixi l'ejaculació. És totalment insegur ja que abans de l'ejaculació s'expulsen gotes que contenen espermatozous que poden donar lloc a un embaràs no desitjat.
- Mètode del calendari. Consisteix a abstenir-se de mantenir relacions sexuals amb penetració durant un període que comprèn, els cinc dies anteriors i els cinc dies posteriors a l'ovulació. El problema és que les dones joves no solen tenir els cicles regulars, per la qual cosa és difícil conèixer el dia exacte de l'ovulació.