L’amor és una emoció positiva d’afinitat entre les persones. L’amor és estimar; estimar és tenir cura d’un mateix i dels altres a partir del respecte. S’interpreta com un sentiment que es relaciona amb l’afecte i que produeix una sèrie d’emocions, experiències i actituds.
L’enamorament és un estat emocional molt intens que provoca sentiments cap a una persona: alegria, desig intens d’intimitat i unió física, desig que ens correspongui, por que no li agradem... Pensem tot sovint en la persona de qui estem enamorats i això interfereix en la nostra activitat normal: perdem la concentració; en veure-la sentim nerviosisme, se’ns accelera el cor, tenim ganes d’estar junts tot el dia i la idealitzem: només li veiem els trets positius de forma molt subjectiva. L’estat d’enamorament ens pot dur a confondre els sentiments per confiar amb excés en aquesta persona. La situació no sempre és ideal: pot ser, per exemple, que no ens correspongui amb el respecte i l’afecte que ens mereixem com a persones.
L’amistat és una relació afectiva entre dues persones o més. L’amistat es dóna en diferents etapes. L’amistat sorgeix amb les persones amb qui tenim inquietuds semblants. Hi ha amistats que neixen als pocs minuts de relacionar-nos-hi i altres que triguen anys a fer-ho. Hi ha amistats que duren tota la vida.
L’amistat es demostra amb la preocupació per l’amic o l’amiga, i amb l’interès pel seu benestar i pels seus problemes. Per això, procurem reunir-nos, comunicar-nos o conviure amb els nostres amics. Un amic o una amiga és la persona que hi és en tot moment, la que ens escolta, ens anima, i ens ajuda si estem decaiguts.