en 7 d'Abril 2013
La drogoaddicció és una malaltia que s'origina en el cervell de l'ésser humà, i es caracteritza per la seva llarga durada, és creixent, repetitiva i amb moltes recaigudes.
És l'ús indegut de qualsevol tipus de drogues amb altres fins i no els inicials que s'han prescrit, quan existeix una prescripció mèdica.
És una dependència psíquica, en la qual l'individu sent la necessitat de consumir droga.
La droga està relacionada amb el buit interior, solitud, inadaptació, avorriment, inconformitat, falta d'amor, la por a viure, etc.
La drogoaddicció causa problemes físics, psicològics, socials i financers.
La drogoaddicció és un estat psíquic i de vegades físic causat per la interacció entre un individu i una droga. Caracteritzat per alteracions del comportament, i altres reaccions que creen un impuls de prendre una droga en forma constant o periòdica amb la finalitat d'experimentar els seus efectes psíquics.
L'addicte seguirà sent un addicte tota la vida, és a dir, que l'individu es rehabilita per poder viure sense consumir la droga i, d'aleshores, aquest serà un addicte en remissió, no estarà usant la droga, però per mantenir-se en aquest estat d'abstinència no podrà baixar la guàrdia.
La drogoaddicció en el nostre temps
Extensament difosa en els últims anys, la drogoaddicció és una malaltia estimulada per grans interessos econòmics de persones que sense escrúpols danyen a persones innocents i en la nostra època és molt conegut el mitjà com "narcotráficocantes", sovint amb la complicitat de funcionaris del govern que comparteixen els beneficis.
La víctimes són sobretot els joves que, rebel · lats contra una societat injusta que rebutgen, per la violència intrafamiliar, la manca de recursos econòmics, sense estímuls laborals, culturals, socials que proporcionin les ganes de viure, opten per refugiar-se en la droga perquè per ells és agradable evadir, oblidar i escapar de la realitat.
La droga està associada amb el buit interior, el tedi, avorriment, disconformitat, inadaptació, soledat, manca afectiva, la por a viure. Però aquests factors no són mer producte d'una predisposició individual, sinó la conseqüència de la crisi que tota la societat suporta quan es llisca sobre un desequilibri estructural. Per ocupar-se de la droga, doncs, caldria analitzar les condicions de la família, l'escola,
el treball, la cultura, el temps lliure, les relacions socials, etc.
Els factors prefe disponentes i condicionants de la drogoaddicció s'han de buscar en el marc social, així com en la família, la infància, la relació amb els pares, els amics, la classe de criança i educació, les possibilitats laborals, però el factor desencadenant pot ser una crisi vital, com una pèrdua familiar, o la impossibilitat d'aconseguir una feina, fins i tot per no tenir l'amor que ells volen. El problema d'identitat que caracteritza a l'adolescència pot ser el detonant que incita cap a la droga.
En molts casos pot començar per simple curiositat, el desig d'experimentar, per pressió d'amics, com un episodi de valentia, com desafiament al risc i al prohibit. Però darrere d'una actitud circumstancial caldrà buscar les causes profundes que porten a drogar.
La recuperació de l'addicte és possible quan s'aconsegueix conquistar la seva voluntat perquè s'ajudi a si mateix, a part de comptar amb la natural solidaritat del grup familiar.
La rehabilitació del jove per a una cura de desintoxicació és només una part del tractament, ja que l'essencial és revertir les causes del mal. No ens referim a les causes íntimes, és a dir, al marc general d'una societat injusta i corrupta basada en el lucre i en l'explotació del treball, perquè això escapa nostres possibilitats individuals, sinó a les motivacions directes, a la intervenció de la família i l'estímul de les idees, perquè el jove es realitzi com a persona.
Què són les drogues?
Són substàncies el consum pot produir dependència, estimulació o depressió del sistema nerviós central, o que donen com a resultat un trastorn en la funció del comportament o de l'ànim en l'individu.
És tota substància capaç d'alterar l'organisme i la seva acció psíquica l'exerceix sobre la conducta, la percepció i la consciència. La dependència de la droga és el consum excessiu, persistent i periòdic de tota substància tòxica.
La paraula drogues contemplat des d'un punt de vista estrictament científic és principi actiu, és a dir, matèria primera. En aquest sentit droga pot comparar formalment dins de la farmacologia i dins de la medicina amb un fàrmac, és a dir, que droga i fàrmac poden utilitzar com a sinònims. Els fàrmacs són un producte químic utilitzat en el tractament o prevenció de malalties. Els fàrmacs poden elaborar-se a partir de plantes, minerals, animals, o mitjançant síntesi.
Un altre concepte és que les drogues són substàncies prohibides, nocives per a la salut, de les quals si s'abusa porta en alguna forma un perjudici individual, familiar i social.
El problema aquestes substàncies és que actuen, ja que totes aquestes drogues tenen un component bàsic en l'organisme que és el sistema nerviós central, que és l'estructura més delicada i més important que té l'ésser humà, i si aquestes substàncies actuen sobre aquestes estructures les danya, les perjudica i indubtablement constitueixen un element greu i perillós per a la societat, per a la persona en si.